Estic de tornada als Estats Units. Després de divuit dies a Espanya, puc dir que se m’ha fet molt dur tornar… Avans d’explicar la meva “aventura” per a arribar a Birmingham, així com les meves primeres impressions a la tornada, m’agradaria fer una mica de resum dels meus bastant feliços dies de vacances.
Vaig arribar dijous i pràcticament des que vaig arribar, no vaig parar: sopars, dinars, karts, festes, bingos, platja, piscina i terrassetes. Bàsicament això és el que he fet durant aquests dies, unit amb la mudança que he anat fent a estones. En tres o quatre viatges, ja ho tenia tot fora del pis.
La veritat és que han estat divuit dies que se m’han passat a la vegada a poc a poc, i a la vegada ràpids… És una sensació extranya que no sé ben bé com explicar… Potser és degut a la quantitat de viatges de Tarragona a Barcelona (i veceversa) que he anat fent. A part d’aquestes dues ciutats, he estat també a Granollers, a l’Atmetlla i a l’Escala. I també he fet una excursió d’un dia a Madrid.
Un dels motius principals pels que m’ha costat més tornar a Alabama ha sigut el fet de deixar el pis de Barcelona. Tot i només haver-hi viscut durant un any (i intermitentment), he passat molts bons dies allà i hi guardo tants bons records, que fins i tot crec que ha arribat a ser una mica traumàtic per a mi saber que no hi tornaré a ser-hi mai més.
Deixant de banda el tema pis, m’agradaria donar les gràcies des d’aquí a totes les persones que han tingut una estona del seu temps per estar amb mi en aquests dies. Així que gràcies a: Paola, Lidia M, Lidia A, Noe, Fani, Marisa, Óscar, Bego, Jordi, Vane, Marta, Reichel, Elena, Miriam, Marga, Silvia, Marta, Berta, Lola, Fatu, Gemma, Marttona, Isa, Quim, Juanma, Meri, Pilar, Inma, César, Judith, Kun i Minerva. Crec que no em deixo a ningú. Gràcies també a tots els que tot i no poder veure’ns, ho heu intentat: Borja i Diego.
Tornant als EEUU… El viatge va anar bé. Anàvem en hora i al control de passaports semblava que hi havia menys gent que de costum, així que potser tindria sort i arribaria a agafar sense problemes l’enllaç del meu vol Atlanta-Birmingham. Espera… Sort? Això no existeix a la meva vida! Al control, vaig entregar tota orgullosa el meu passaport amb el visat americà. Però resulta que el primer cop que arribes amb el visat, has de portar uns fulls que et segellen a l’embaixada… (el formulari I129-S). Em van posar el passaport a una carpeta verda i em van fer anar amb la policia. Estava retenida! Allà, al cap d’una estona que van començar a tractar el meu cas, em van dir que fins que no tinguessin els papers, no podia continuar volant. Vaig tractar de no posar-me nerviosa i ho vaig aconseguir. Vaig poder pensar amb més claredat i sol•lucionar el problema ràpidament. Vaig trucar a casa i vaig demanar als meus pares anar a casa d’uns amics per escanejar els papers i enviar-los per mail. En cosa de 20 minuts ja els tenia. Els van imprimir, els van tornar a segellar, i ja vaig poder continuar el meu viatge. Això sí, ja havia passat com una hora i havia perdut l’enllaç… Vaig recollir la maleta, que estava tota sola allà al mig, entre dos cintes de recollida d’equipatges. Vaig passar els altres controls i vaig anar a demanar que em col•loquessin al següent vol. Per sort, hi havia lloc. I si no hi havia, el van aconseguir. Resulta que l’avió era tan petit, que per a que la gent que recolocaven al vol i que tenia més urgència de volar ho pogués fer, van demanar voluntaris de cedir el seu seient. A canvi els regalaven bitllets d’avió o no sé el què… Cap allà a les 6pm (hora d’aquí) arribava a l’hotel després de unes 19 hores desperta.
A l’hotel m’han tornat a posar a una habitació de les grans, amb dos ambients. M’agraden més que les que són estudi… De fet, estic just a la mateixa que avans però un pis més amunt. Aquest cop, vaig aguantar desperta fins gairebé les 10pm i vaig dormir plàcidament fins les 7 del matí. La segona nit també he dormit molt. Sí que és veritat que totes dues nits m’he despertat cap a les 3 de la matinada, però he aconseguit continuar dormint en cosa d’uns minuts. Sembla que no estic patint gaire el jet-lag aquest cop :-)
A la feina, de moment bé. Masses coses a fer… Normal, hi ha molta gent de vacances i molta feina, així que vaig de bòlit tot el dia. Potser millor així, perquè no tinc massa temps de pensar en els bons dies que he passat i la quantitat de setmanes que em queden aquí fins que torni…
Novetats? 1) Ahir em vaig apuntar a una piscina. És un complex esportiu que es diu YMCA. Si tot va bé, demà començaré, molt tranquilament, a entrenar en yardes. 2) Avui començo classes d’anglès. 3) Dissabte començaré classes de golf.
Fotos:
1- Karteros
2- Festa dels 80
3- Premis bingos
4- Platja l’Escala
5- Paella a la Barceloneta
6- Avió Barcelona-Atlanta
7- Amish a Atlanta
8- Arribada aeroport Birmingham
9- Angry Birds al Walmart
PS-El post d’avui està escrit en català perquè en Quim m’ho va suggerir. Segurament el que vagi fent a partir d’ara és anar alternant els dos idiomes. L’anglès de moment encara el descarto… :-P
Vaig arribar dijous i pràcticament des que vaig arribar, no vaig parar: sopars, dinars, karts, festes, bingos, platja, piscina i terrassetes. Bàsicament això és el que he fet durant aquests dies, unit amb la mudança que he anat fent a estones. En tres o quatre viatges, ja ho tenia tot fora del pis.
La veritat és que han estat divuit dies que se m’han passat a la vegada a poc a poc, i a la vegada ràpids… És una sensació extranya que no sé ben bé com explicar… Potser és degut a la quantitat de viatges de Tarragona a Barcelona (i veceversa) que he anat fent. A part d’aquestes dues ciutats, he estat també a Granollers, a l’Atmetlla i a l’Escala. I també he fet una excursió d’un dia a Madrid.
Un dels motius principals pels que m’ha costat més tornar a Alabama ha sigut el fet de deixar el pis de Barcelona. Tot i només haver-hi viscut durant un any (i intermitentment), he passat molts bons dies allà i hi guardo tants bons records, que fins i tot crec que ha arribat a ser una mica traumàtic per a mi saber que no hi tornaré a ser-hi mai més.
Deixant de banda el tema pis, m’agradaria donar les gràcies des d’aquí a totes les persones que han tingut una estona del seu temps per estar amb mi en aquests dies. Així que gràcies a: Paola, Lidia M, Lidia A, Noe, Fani, Marisa, Óscar, Bego, Jordi, Vane, Marta, Reichel, Elena, Miriam, Marga, Silvia, Marta, Berta, Lola, Fatu, Gemma, Marttona, Isa, Quim, Juanma, Meri, Pilar, Inma, César, Judith, Kun i Minerva. Crec que no em deixo a ningú. Gràcies també a tots els que tot i no poder veure’ns, ho heu intentat: Borja i Diego.
Tornant als EEUU… El viatge va anar bé. Anàvem en hora i al control de passaports semblava que hi havia menys gent que de costum, així que potser tindria sort i arribaria a agafar sense problemes l’enllaç del meu vol Atlanta-Birmingham. Espera… Sort? Això no existeix a la meva vida! Al control, vaig entregar tota orgullosa el meu passaport amb el visat americà. Però resulta que el primer cop que arribes amb el visat, has de portar uns fulls que et segellen a l’embaixada… (el formulari I129-S). Em van posar el passaport a una carpeta verda i em van fer anar amb la policia. Estava retenida! Allà, al cap d’una estona que van començar a tractar el meu cas, em van dir que fins que no tinguessin els papers, no podia continuar volant. Vaig tractar de no posar-me nerviosa i ho vaig aconseguir. Vaig poder pensar amb més claredat i sol•lucionar el problema ràpidament. Vaig trucar a casa i vaig demanar als meus pares anar a casa d’uns amics per escanejar els papers i enviar-los per mail. En cosa de 20 minuts ja els tenia. Els van imprimir, els van tornar a segellar, i ja vaig poder continuar el meu viatge. Això sí, ja havia passat com una hora i havia perdut l’enllaç… Vaig recollir la maleta, que estava tota sola allà al mig, entre dos cintes de recollida d’equipatges. Vaig passar els altres controls i vaig anar a demanar que em col•loquessin al següent vol. Per sort, hi havia lloc. I si no hi havia, el van aconseguir. Resulta que l’avió era tan petit, que per a que la gent que recolocaven al vol i que tenia més urgència de volar ho pogués fer, van demanar voluntaris de cedir el seu seient. A canvi els regalaven bitllets d’avió o no sé el què… Cap allà a les 6pm (hora d’aquí) arribava a l’hotel després de unes 19 hores desperta.
A l’hotel m’han tornat a posar a una habitació de les grans, amb dos ambients. M’agraden més que les que són estudi… De fet, estic just a la mateixa que avans però un pis més amunt. Aquest cop, vaig aguantar desperta fins gairebé les 10pm i vaig dormir plàcidament fins les 7 del matí. La segona nit també he dormit molt. Sí que és veritat que totes dues nits m’he despertat cap a les 3 de la matinada, però he aconseguit continuar dormint en cosa d’uns minuts. Sembla que no estic patint gaire el jet-lag aquest cop :-)
A la feina, de moment bé. Masses coses a fer… Normal, hi ha molta gent de vacances i molta feina, així que vaig de bòlit tot el dia. Potser millor així, perquè no tinc massa temps de pensar en els bons dies que he passat i la quantitat de setmanes que em queden aquí fins que torni…
Novetats? 1) Ahir em vaig apuntar a una piscina. És un complex esportiu que es diu YMCA. Si tot va bé, demà començaré, molt tranquilament, a entrenar en yardes. 2) Avui començo classes d’anglès. 3) Dissabte començaré classes de golf.
Fotos:
1- Karteros
2- Festa dels 80
3- Premis bingos
4- Platja l’Escala
5- Paella a la Barceloneta
6- Avió Barcelona-Atlanta
7- Amish a Atlanta
8- Arribada aeroport Birmingham
9- Angry Birds al Walmart
PS-El post d’avui està escrit en català perquè en Quim m’ho va suggerir. Segurament el que vagi fent a partir d’ara és anar alternant els dos idiomes. L’anglès de moment encara el descarto… :-P
3 comentarios:
Todo todo no entendido, dificil para mi!!!!! Un 95% entendido!!!! Jajajajajajajaja
Piltrafillaaaa!!!!! No sabia això que t'havia passat a l'aeroport!!!! Quan nosaltres vam anar a l'Ambaixada ens van dir expressament que sense aquest paper noooooo pots entrar al país!!!! De fet, ens van dir que no només és el primer cop, és sempreeeeeeeeeeeeee!!!!! Apunta, per si de cas!!!
Welcome to the States!!!! Kisses!!!
El Cobu sa güerto loco. Los viajes mejor así, para luego tener aveneturitas que contar.
Publicar un comentario